L’organització sindical com a eina contra la crisi de l’habitatge

“No es pot viure si no tens on viure” és el lema del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. Cada dilluns a la tarda, en un carrer amagat a l’Hospitalet de Llobregat es reuneixen una quinzena de persones amb l’esperança de canviar la situació de l’habitatge que viu Barcelona. La lluita sindical s’ha convertit en l’única via d’escapament per a la crisi de la Zona Metropolitana. 

La trobada és al local La Figa. Un espai per agrupacions amb projectes autogestionats, s’hi barregen persones amb diferents necessitats i provinences, però un objectiu clar. Volen buscar solucions per als veïns amb conflictes relacionats amb l’habitatge, siguin problemes quotidians o altres que requereixin mobilització popular. 

Aquest mes a la plenària hi ha un tema clar: el desnonament d’una veïna del barri. La volen fer fora, juntament amb els seus tres fills, de casa seva. Per això els participants s’han organitzat pel dia que es produeixi. Es mobilitzaran, l’acompanyaran i establiran processos de negociació per a intentar aturar, o si més no ajornar, el desnonament. El sindicat, que ofereix assistència a totes les persones que ho demanin, s’ha organitzat per plantar-se a la porta del seu habitatge i cooperar amb el propietari. Una comissió s’ha encarregat d’investigar a l’arrendador: sospiten que es podria tractar d’una empresa pantalla que es dedica a especular amb l’habitatge. 

Cites setmanals per revertir la situació

Els membres relaten que el servei d’assistència setmanal, al que ha acudit aquesta veïna està obert a qualsevol persona afectada per un problema d’habitatge. Pot ser per problemes que es poden percebre com a menors, que la gent desconeix que pot consultar, com ara conflictes amb el propietari o la fiança. Però també per qüestions més serioses com desnonaments. Al sindicat orienten a les persones jurídicament i personalment. Els expliquen la tasca que fan, analitzen els casos a fons i intentant trobar el recorregut legal. I a vegades, les vies alegals. Busquen què es pot fer més enllà de la llei per evitar el desnonament, que molts cops acaba sent el destí que els codis ofereixen. 

També es debaten temes d’actualitat, com la pròrroga de la moratòria de desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat. La mesura la va aprovar el Govern a principis de febrer. Diversos sindicats ja l’han denunciat la nova versió, que va ser rebutjada en primera instància pel congrés amb els vots de PP, VOX i Junts. Argumenten que no dona una solució real a les 60.000 persones que estan en risc de ser desnonades i sense alternativa residencial. 

Actuació conjunta

Tanmateix, el Sindicat no està sol forma part de la xarxa de sindicats, participant en la taula d’habitatge nacional, juntament amb la PAHC, la COSHAC i el Sindicat de Llogateres. L’entitat s’organitza en comissions, que es responsabilitzen de diferents tasques, com la logística o la investigació dels casos.

Entre els assistents i durant la trobada, circula un missatge clar: “la situació que vivim està molt distanciada del que els mitjans ens volen fer creure”. Segons diuen, la situació mediàtica els fa pensar que la seva realitat diària no té a veure amb el que veuen, com si “visquessin en una realitat diferent de la que ens mostren”. Els participants expliquen, que senten ràbia i impotència davant les vivències als barris del dia a dia, i afirmen que “l’oportunitat que tenen per aturar-les és la que enforteixen al sindicat”. 

Una ciutat que creix sense espai

La situació a la ciutat veïna de Barcelona és el reflex de la crisi de l’habitatge a tota l’àrea. Segons l’organisme INCASÒL, la mitja del preu del lloguer a la ciutat es troba a 850 €, i el volum de contractes ha disminuït un 9,9% per la manca d’oferta. Tot i això, la pressió demogràfica no afluixa: l’Hospitalet de Llobregat ha crescut un 3,5% situant-se com un dels municipis amb més creixement a Catalunya. 

És per això que al mateix municipi ja han sorgit iniciatives que busquen parar aquest conflicte, com la de Les Juntes, que ha creat una cooperativa d’habitatge dispers. Des de l’entitat adquireixen pisos ja construïts i cooperativitzen el seu ús i propietat. En alguns casos són famílies que han patit violència immobiliària i que passen a ser part del col·lectiu pagant una quota mensual. De moment el projecte ja té 8 pisos i pretén comprar-ne 6 més. 

Les persones que es reuneixen cada dilluns al barri no aspiren a canviar el món. Però sí a ajudar els seus veïns i a crear una xarxa de suport per a les persones vulnerables i en risc de desnonament que ho necessitin. L’assistència que ofereix la secció local del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya de l’Hospitalet busca ser un lloc segur perquè tothom qui vulgui pugui trobar ajuda fora de la via institucional.