El sindicat d’Habitatge Socialista de l’Hospitalet es reuneix cada dilluns o bé per fer consultories individuals o bé assemblea, que és el que ha tocat aquesta setmana. Amb l’objectiu de compartir casos, coordinar accions i preparar respostes col·lectives enfront de situacions de desnonament. Entre les dotze persones assegudes en cercle hi ha una dona de mitjana edat que afronta un compte enrere. Dilluns vinent té fixada una ordre de desnonament. Malgrat la seva incertesa i la preocupació, escolta amb atenció i, de tant en tant, somriu.
Parlen sobre el seu cas. Posen idees en comú. Expliquen que el pis on viu ha estat adquirit per una empresa que consta inscrita com a societat de serveis tecnològics, però la seva activitat recent inclou l’adquisició de diversos pisos afectats per processos de desnonament. La societat ha comprat diversos pisos en situacions similars, a punt de ser desnonats, i manté una activitat pública difícil de rastrejar. Tot i nombrosos intents, no han aconseguit contactar-hi. El procés, en qualsevol cas, no comença ara. Abans d’arribar a la data del llançament, hi ha hagut mesos de procediment judicial.
De casos, com aquest que va poder viure de primera mà A Peu de Carrer, n’hi ha molts. Cada ordre de desnonament és el resultat d’un recorregut legal que sovint només es fa visible quan arriba la data fixada pel jutjat. Abans que la comissió judicial truqui a la porta, s’activa un protocol que defineix qui intervé, quina protecció real ofereixen els informes de vulnerabilitat i com es materialitza, pas a pas, la pèrdua de la possessió de l’immoble.
El marc legal
En termes jurídics, un desnonament és el procediment judicial mitjançant el qual el propietari d’un immoble demana la recuperació de la seva possessió per causes expressades per llei o convingudes al contracte de lloguer.
La causa més habitual és l’impagament de la renda, però no és l’única. El procediment també pot iniciar-se si l’inquilí deixa de pagar altres despeses que el contracte li atribueix, com podrien ser subministraments o despeses de comunitat. Igualment, pot ser motiu de desnonament no haver abonat la fiança pactada. Altres supòsits poden ser la realització d’activitats il·lícites, molestes o perilloses dins l’habitatge, causar-hi danys de forma intencionada, deixar d’utilitzar l’habitatge com a residència habitual o continuar-hi un cop finalitzat el contracte.
L’engranatge de l’execució
Quan el jutge fixa una data al calendari, s’engega una maquinària institucional on intervenen tres esferes que entren en contacte: la judicial, la policial i la legal.
Per una banda, l’execució d’un desnonament no la decideix la policia, sinó el Jutjat de Primera Instància. El dia assenyalat, el protagonisme el té la Comissió Judicial, formada per funcionaris del jutjat que tenen l’ordre de recuperar la possessió de l’immoble. En els casos en què es prevegi resistència, el jutge pot demanar suport policial, que té com a funció garantir que la comissió pugui entrar a l’habitatge i canviar el pany.
Davant d’aquesta ofensiva judicial, el mecanisme de protecció de l’administració és el Servei Social municipal. Són ells qui, a través de l’informe de vulnerabilitat, intenten posar un dic de contenció a l’expulsió. Tot i així, quan la porta es tanca definitivament, s’obre un nou laberint administratiu.
El laberint del reallotjament
Mentre que a la ciutat de Barcelona existeix el Consorci de l’Habitatge, per a la resta de Catalunya la responsabilitat recau en l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquests ens són els encarregats de gestionar la Mesa d’Emergència, l’organisme que hauria de trobar un reallotjament per a les persones que han perdut casa seva.
Però la realitat burocràtica topa amb un dèficit de la reserva pública d’allotjaments. L’adjudicació no és immediata. Hi ha molta més demanda que pisos disponibles, la qual cosa es tradueix en anys de llista d’espera que deixen a famílies en un llimbs. Un buit temporal que es prova de pal·liar amb solucions d’urgència, com ara reallotjaments provisionals en pensions, hostals o centres d’allotjament temporal, sovint lluny dels barris d’origen.
El paper de la resistència
Enfront d’un sistema que no pot garantir el dret a l’habitatge de manera efectiva, els moviments socials i els sindicats s’autoorganitzen per omplir el buit institucional i oferir una xarxa de seguretat que el sistema judicial no preveu. La intenció, com al cas de la dona d’Hospitalet, és transformar la vulnerabilitat individual en una estratègia col·lectiva per forçar negociacions des d’una xarxa unida.
Deixa un comentari